Crònica Tappa 3

Text de Carles Sarroca

20 agost 2021

Set i pocs minuts. Comencem a pedalar al centre de Nîmes. Es fa dur arrencar. Tenim molta son. Ahir el despertador ens va dir que podíem dormir menys de cinc hores. Les cames estan dures! Ai mare com patirem! Avui esperem arribar abans que sigui de nit; per pedalar amb llum de dia i per poder descansar més. Intentarem fer parades més curtes i optimitzar el temps.

Fem els primers quilòmetres entre cotxes per dins de la ciutat i a poc a poc anem veient arbres i verdor que fan l’arrencada més amena. Tot i això ens adonem que fa vent i el tenim de cara. No bufa fort, però amb el cansament acumulat tot es nota. Esperem que quan ens apropem més a les serres afluixi.

Ahir, amb la por de no aguantar el ritme els 5 dies, vaig anar a roda del Mao molts quilòmetres. Avui no passarà. Rodem en paral·lel per carreteres tranquil·les per anar a buscar la zona dels Alps. Poblets petits, poc trànsit i vinyes. Moltes vinyes a banda i banda. I plataners al costat de la carretera que fan ombra. Al Mao li encanten i no es cansa de dir-ho, fan ombra i rebaixen la temperatura, meleta de romer! El paisatge verd i força pla ajuda a contrarestar el vent. Veiem cartells que ens sonen familiars: Les Garrigues, Belcaire… Fem broma amb els amics del Nervi de la Llibertat dient-los que ja som a casa tot i que estem ben lluny! El sol va pujant però de moment no fa calor.

Les cames van aguantant però el cul es queixa. Tantes hores sobre la bici en un seient dur són la pitjor combinació. Parem a una farmàcia a comprar pomada. La vaselina amb calmant ajuda amb la irritació dels dos dies. Sembla que es pot seure més bé i la molèstia va desapareixent.

Seguim per la gran plana francesa fins que creuem el riu Rhône. Quin riu, quins ponts, quina amplada, quin cabal d’aigua! Li enviem una foto al Jordi, un amic que li agrada fer el recorregut dels rius en bici. Resseguir-lo seria una bona aventura! 

Quan ens n’adonem és mig matí. El sol apreta i la temperatura va canviant. Sembla que el paisatge també. A poc a poc es va tornant més sec. La Provença francesa. Camps de lavanda que tot i no estar verda ens impregnen amb el seu perfum característic! Per sort, el vent ha afluixat i no molesta.

Ens apropem al Mont Ventoux. És un dels ports mítics del Tour de France però no el pujarem! El voregem. És imponent!

Som a França i són les 12. Aquesta gent a aquesta hora ja dina, així que nosaltres fem el mateix. Ens aturem a Faucon i mengem un quart de quiche de verdures i dos refrescos. Estava molt bo però ens ha costat un ull de la cara. Continuem amb la panxa plena i a poc a poc ens anem apropant al Col de Perty. Sembla que siguem a la Noguera. El paisatge és cada cop més sec. Serres pelades i poca vegetació. Els incendis forestals també arriben aquí. La gran serra que tenim davant està ben calcinada. La calor és intensa i ens plantem als peus del port a les 2.

Al Mao li fan mal els peus. Fa estona que li molesten i decidim parar a Bagnols i refrescar-nos de cap a peus en una font. Ens mengem un entrepà i enfilem port amunt.   

És un port d’uns 12 km que ens pugen fins als 1302 m.  Sembla la pujada d’Àger al coll d’Ares. Agafem ritme i anem fent. Un al costat de l’altre. Anem xerrant, comparant pulsacions i compartint sensacions i quan ens n’adonem som dalt. Estem al quilòmetre 150. Avui ens en falta 130 però ja hem passat la part dura del dia. 

Quan arribem a dalt m’envaeix una alegria que intento fer marxar. Ja estem a la meitat del viatge però no vull deixar-me portar per l’emoció.  Avui hem d’arribar i encara queda la quarta etapa de demà; la més exigent. Així que fins que la cosa no estigui acabada mantindrem la calma. 

Fem les fotos de rigor dalt el coll i tirem avall per la cara Oest. Bastant perillosa. La carretera està en força mal estat i plena de bonys! Tot i això, ens agrada baixar, i acostumem a fer-ho bastant ràpid. El Mao molt més que jo.  

A partir d’aquí la ruta  no té  massa dificultat. Son 130 km que ens aproparan en un puja-baixa constant cap  a Guillestre. Fa molta calor. A cada font i safareig que trobem parem a mullar-nos i a omplir bidons.  Fem cas al cos i prop de la carretera comprem fruita fresca que és el que més ens apeteix. Albercocs i nectarines. Mai havia pagat tants diners per quatre peces de fruita! 

Comencen a aparèixer muntanyes més altes. El paisatge torna a canviar, es torna abrupte. Tenim grans roques davant i molta vegetació. Altre cop tot és verd. Hi a camps de pomeres regades pel Canal de la Durance.  En fa 100 com el canal de Pinyana!

Creuem la vall i anem continuant amunt. No puja molt però a poc a poc es va enfilant. Anem pel costat tranquil de la vall i no hi ha cap cotxe que ens molesti fins que ens apropem al llac de la Durance i comencen a aparèixer cotxes arreu. Molts. Cues quilomètriques que nosaltres podem avançar. Sort que no ocupem gaire lloc al voral!  Creuem el llac per un pont de  més d’un quilometre fins Savines-Le-Lac.  

Ja hem creuat la vall i ara ens trobem amb els últims 30 quilometres. El trànsit ha desaparegut. Només quedem nosaltres i un camí asfaltat que va vorejant la roca. A poc a poc va caient el sol. Encenem el llum.  A les 9 tenim taula reservada. Sembla que arribarem just.  Sorprenentment queden forces, les cames continuen responent i les sensacions són bones. No m’ho acabo de creure! Anem a bon ritme i no perdem el temps; Guillestre està a pocs km. La Marina ens envia un missatge i ens recorda que els últims 4 km són de pujada.  La fem sense queixar-nos i arribem a l’hotel a les 9.10.  

Allí ens trobem amb la Marina, la Eleonora (germana del Mao) i la Marie!  Quina il·lusió! Avui serem 5 per sopar!   El que encara no sabem quan arribem és que els francesos són molt estrictes amb els horaris i haurem d’acabar anar en una pizzeria per arribar un quart tard al restaurant.  Per sort gaudim molt amb la companyia. Sopem els cinc en un sopar multilingüe: italià, català, anglès i alguna paraula de francès.  Tots fem el que podem per comunicar-nos i fer-nos entendre.   Mengem bé i a consciència. Demà serà l’etapa reina. Ens esperen el Galibier i el Mont Cenís!  Serà llarg i dur així que anem a dormir per aprofitar totes les hores de son i despertar-nos un pèl més descansats.  

Bona nit amics!

STRAVA - Tappa 3

Lascia un commento

Il tuo indirizzo email non sarà pubblicato. I campi obbligatori sono contrassegnati *

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.